Compositor i editor vilanoví
Va estudiar, a la seva ciutat natal, amb Jeroni Parera i Joaquim Pascual. Es va traslladar a Barcelona on va estudiar amb Gabriel Balart i amb Joan Carreras. A Vilanova va entrar a formar part, com a instrumentista, de la Capella de Música de Sant Antoni i el 1861 va ser nomenat mestre de capella de la parròquia de marina. L'any 1865 va fundar el Centre Artesà de Vilanova i l'orquestra del Teatre Principal, i tres anys més tard la Banda de la Casa d'Empara, dins de la intensa activitat de les orquestres de la ciutat. Va dirigir la societat coral Unió Musical de Vilanova de 1867 a 1869. De les seves composicions en sobresurten les obres per a ball, especialment les innovadores danses havaneres o americanes. A més, va escriure música religiosa i de cambra. Va crear l'editorial musical Apolo.
Biografia extreta del portal patrimonimusical.cat
Temps convulsos
Temps convulsos a tot Europa durant el segle XIX, ja sigui per les lluites entre liberals i conservadors o l'adveniment de la Revolucio´ Industrial que comporta un e`xode rural dibuixant una nova societat. Al llarg d'aquest peri´ode apareixen grans moviments arti´stics com el Romanticisme, fomentant la recuperacio´ d'antigues tradicions i, me´s endavant, el Realisme, que reflecteix la nova realitat social.
A Catalunya apareix la Renaixença, amb la intencio´ de dignificar la llengua i cultura pròpies. Es crea el Primer Congre´s Catalanista, reforc¸ant el moviment poli´tic nacionalista nodrit pel Romanticisme.
Durant el segle XIX, Vilanova i la Geltru´ es va anar transformant cap a una poblacio´ industrial (amb l'arribada de la fa`brica de la Rambla l'any 1839), afavorida, tambe´, per l'arribada del ferrocarril a la vila (1881). Tot aixo` implicara` la creacio´ d'infraestructures culturals com la Biblioteca i Museu Vi´ctor Balaguer. Durant aquesta e`poca, apareixen els anomenats “indians”, poderoses fortunes fetes amb el comerc¸ i altres negocis a fets a “les Ame`riques”, que afavoriran el desenvolupament de la ciutat.
Aquest nou ritme i nivell social, va afavorir el desenvolupament de les arts drama`tiques i de les festes populars, com el popular carnaval, amb les comparses, que encara es conserva. En aquest context, l'intere`s per la mu´sica i per aprendre a tocar algun instrument per poder amenitzar les trobades i festes va accelerar el ritme de produccio´ musical i la seva qualitat, la varietat estili´stica i l'aparicio´ de grans mestres en interpretacio´ i composicio´, entre ells Antoni Urgelle`s i Granell (Vilanova i la Geltru´, 1845-1897).
Els romàntics son els nous moderns
Antoni Urgellès i Granell va ser un dels compositors que van fer ressorgir la música d'arrel espanyola i catalana durant el segle XIX. L'absolutisme monàrquic de Ferran VII va censurar la música de corrents romàntics i liberals que es movia a Europa. Aquesta gran incomunicació va fer que l'arribada dels nous corrents romàntics s'endarrerís, tenint durant molts anys com a base l'estil italià proper al Classicisme. Després de la mort del monarca van arribar al poder els liberals i també la difusió de la música romàntica europea.
Urgellès va ser un compositor prolífic. Es dedica a fer composicions per encàrrec i les publica a través de la seva pròpia editorial, Apolo. Principalment compon ballables de moda, com els valsos, xotis, espanyoles o americanes, tant per a orquestrina com per a banda. Durant la temporada d'hivern de l'any 1891, ja en la seva darrera etapa, la societat La Nova Cuyna va preparar la sarsuela L'Andreuet de Montanyans i li van demanar a Urgellès que la dirigís. La seva posada en escena va tenir un gran èxit.
Urgellès va treballar a diferents centres com al Col·legi Samà a la primavera de 1890, i a les petites escolanies dels Escolapis i de la Casa d'Empara. És considerable doncs la seva producció musical de temàtica religiosa. L'any 1893 compon la Missa Pastoril, molt celebrada per la seva qualitat (les misses pastorils són composicions de l'ordinari de la missa, inspirades en temes populars).
Entre les obres que hem pogut recuperar del mestre Urgellès tenim simfonies per a orquestra, obres de teatre-musical, ballables (més de 600, de diferents estils), misses, cants a la Verge, goigs, versets, marxes profanes i religioses i peces religioses per a piano.
Antoni Urgellès i Granell un músic del segle XIX [Enregistrament sonor] : - Barcelona : Albert Moraleda, DL 1998 - 1 disc sonor (CD) (65 min) Intèrprets: Cor de Cambra Isquione ; Orquestra de Cambra del Garraf, direcció: Joan Lluis Moraleda. Catàleg Biblioteca Víctor Balaguer.
Agrair a la Paquita Roig i a en Xavier Orriols el seu paper en la recuperacio´ de l'arxiu Urgelle`s, i la seva col·laboracio´ en aquest projecte de recerca i divulgacio´ musical i social permetent-nos l'acce´s a part de l'obra d'Urgelle`s i als coneixements que ens han transme`s sobre el personatge i el seu entorn, que ens ha ajudat a entendre una mica millors les raons que han portat a Antoni Urgelle`s a ser considerat un il·lustre de Vilanova i la Geltru´.