Durant aquest curs, que tot just acabem d’encetar, una bona part de les activitats para-acadèmiques que es faran a l’Escola Municipal de Música – Conservatori Mestre Montserrat giraran al voltant de la relació entre música i gastronomia.
Segurament us preguntareu per què hem triat aquest tema o quins són els punts de coincidència que trobem entre aquestes dues arts.
Són nombrosos els nexes comuns existents entre la música i la gastronomia. Podríem començar per dir que l’olfacte és a l’audició el que el gust és a la vista i, d’aquesta manera, entendre que totes dues activitats estan estructurades de forma similar.
Per una altra banda, tant la música com la gastronomia es fonamenten en la manipulació de matèries primes: a la cuina, de la transformació i la combinació de productes bàsics en resulten plats amb sabors elaborats; a la música, on la matèria bàsica és el so, construïm combinant i jugant amb els diferents timbres sonors dels molts instruments que disposem.
Un altre tret comú és el de la temporalitat. Tant la cuina com la música, en la seva elaboració i la seva posada en escena necessiten temps. Un concert necessita reflexió en l’elecció de les obres, un estudi meticulós, uns assajos i una posada en escena. Un bon àpat requereix d’un temps per a la planificació del menú, la preparació dels aliments, l’elecció de les diverses tècniques i coccions, l’arquitectura de presentació dels plats…. Es pot improvisar, però llavors es necessita de la inspiració que sorgeix després d’hores i hores de pràctica. Un “volta-i-volta” o un “solo” no sorgeixen del no-res.
A la cuina, el so que fan els aliments quan són cuinats també poden ser música: la ceba quan es tira de sobte a l’oli calent, les diferents tipolgies sonores del “xup-xup”, segons sigui l’ingredient principal (el de l’arròs, el del brou, o el d’una crema de verdures), el so de la cafetera quan surt el cafè o el ritme de la forquilla contra el plat quan es baten els ous…
I què en podem dir del seu hedonisme implícit? Un cop les obres han estat minuciosament assajades o el menjar acuradament cuinat, arriba el moment de compartir totes aquestes sensacions en el concert o en el banquet: disposar-se a escoltar la música servida o seure a taula a degustar els plats preparats. Quasi bé com un ritual. I tant el banquet com el concert són moments únics, irrepetibles que ens proporcionen un enorme gaudi sensorial.
Un altre aspecte que comparteixen és el seu poder evocatiu. Tant la música com la gastronomia tenen la capacitat de fer-nos recordar una situació de la nostra vida, només sentint la flaire d’un menjar o escoltant una melodia. Al llarg de l’any les tradicions estan vinculades a cançons i menjars específics: si parlem de torrons i cantem El vint-i-cinc de desembre no cal dir que estem a Nadal; si cantem El Turuta i anomenem el xató i la merenga, som a Carnaval.
També podem trobar que entre la música i la gastronomia hi ha una terminologia compartida. Hi ha ingredients: un bolet que es diu trompeta de la mort, hi ha plats dedicats: els préssecs Melba (en honor a una famosa soprano), les peres Bella Helena (per l’opereta d’Offenbach), el llenguado a la Gounod… però també hi ha altres paraules: salsa, sarsuela, ensalada, entremès, bateria, postres de músic, timbal d’escalivada… Perquè a classe d’instrument parlem d’una botifarra de notes? I títols de cançons o obres musicals? El Manisero, El Noi de la Mare, Sabor a ti, Manteca, Paquito el Chocolatero, La rosa del azafran, Agua, azucarillos y aguardiente, Piel Canela, Volem pa amb oli, Tea for two, etc.
Mentre preparàvem les diferents activitats del Centre d’Interès, tot estant a la porta de l’Escola, en aixecar el cap, vam poder veure els dos enormes caps de vaca que són a cada costat de la porta d’entrada. L’edifici on està situada la nostra escola abans era un escorxador: el lloc on els animals vius es transformen en aliments!
Per si tot això no fos suficient, cal no oblidar que música i gastronomia sempre han anat de la mà. Fins a l’època de Beethoven, hi havia música composta expressament per acompanyar els banquets i altres actes socials, i aquesta era una de les funcions dels músics que treballaven a les corts. Hi ha molts documents iconogràfics que així ho il·lustren. Per una altra banda, abunden els casos de músics-gastrònoms o de gastrònoms-melòmans. A tall d’exemple, Ziriab, un músic del S. IX procedent de Bagdad, va aportar a la cort de l’emir de Còrdova el refinament musical, que d’ell s’esperava, però també el gastronòmic. Brillat-Savarin, considerat el rei dels gastrònoms i autor de la cèlebre “Fisiologia del gust”, durant l’època que va viure exiliat a Nova York es guanyava el pa com a primer violí de l’orquestra d’un teatre. El gran compositor Gioachino Rossini, autor de les més cèlebres òperes del S. XlX, amb el permís de Verdi, es va retirar de l’activitat compositiva a l’edat de 30 anys per dedicar el seu temps i la seva fortuna a menjar i a crear plats farcits de tòfona i foie anomenats “a la Rossini”. Ja en el nostres dies, ens trobem amb la figura del mediàtic Sergi Arola, que va entrar a treballar en una cuina per poder-se comprar una guitarra i ha acabat sent un dels grans cuiners de prestigi internacional, amb estrelles Michelin incloses, però també segueix sent el guitarrista del grup de pop-rock Los Canguros.
La gastronomia compleix amb la funció d’alimentar-nos tot gaudint-ne: és una necessitat vital feta art. I per a tots nosaltres, que des de l’Escola de Música tenim la pretensió de transformar la matèria primera que representen els vostres fills en persones amb valors, cultura i sensibilitat, la música és encara alguna cosa més: és l’aliment de l’ànima.
Text: Esteve Colomés / Meritxell Carbonell
Il.lustració: Sebastià Serra
