Antoni Urgellés i Granell (1845 – 1897)


Biografia

Compositor i editor vilanoví

Va estudiar, a la seva ciutat natal, amb Jeroni Parera i Joaquim Pascual. Es va traslladar a Barcelona on va estudiar amb Gabriel Balart i amb Joan Carreras. A Vilanova va entrar a formar part, com a instrumentista, de la Capella de Música de Sant Antoni i el 1861 va ser nomenat mestre de capella de la parròquia de marina. L’any 1865 va fundar el Centre Artesà de Vilanova i l’orquestra del Teatre Principal, i tres anys més tard la Banda de la Casa d’Empara, dins de la intensa activitat de les orquestres de la ciutat. Va dirigir la societat coral Unió Musical de Vilanova de 1867 a 1869. De les seves composicions en sobresurten les obres per a ball, especialment les innovadores danses havaneres o americanes. A més, va escriure música religiosa i de cambra. Va crear l’editorial musical Apolo.

Biografia extreta del portal patrimonimusical.cat

 

Context històric i social

Temps convulsos

Temps convulsos a tot Europa durant el segle XIX, ja sigui per les lluites entre liberals i conservadors o l’adveniment de la Revolució Industrial que comporta un èxode rural dibuixant una nova societat. Al llarg d’aquest període apareixen grans moviments artístics com el Romanticisme, fomentant la recuperació d’antigues tradicions i, més endavant, el Realisme, que reflecteix la nova realitat social.

A Catalunya apareix la Renaixença, amb la intenció de dignificar la llengua i cultura pròpies. Es crea el Primer Congrés Catalanista, reforçant el moviment polític nacionalista nodrit pel Romanticisme.

Durant el segle XIX, Vilanova i la Geltrú es va anar transformant cap a una població industrial (amb l’arribada de la fàbrica de la Rambla l’any 1839), afavorida, també, per l’arribada del ferrocarril a la vila (1881). Tot això implicarà la creació d’infraestructures culturals com la Biblioteca i Museu Víctor Balaguer. Durant aquesta època, apareixen els anomenats “indians”, poderoses fortunes fetes amb el comerç i altres negocis a fets a “les Amèriques”, que afavoriran el desenvolupament de la ciutat.

Aquest nou ritme i nivell social, va afavorir el desenvolupament de les arts dramàtiques i de les festes populars, com el popular carnaval, amb les comparses, que encara es conserva. En aquest context, l’interès per la música i per aprendre a tocar algun instrument per poder amenitzar les trobades i festes va accelerar el ritme de producció musical i la seva qualitat, la varietat estilística i l’aparició de grans mestres en interpretació i composició, entre ells Antoni Urgellès i Granell (Vilanova i la Geltrú, 1845-1897).

Memòria visual

 

Com és la seva música?

Els romàntics són els nous moderns

Antoni Urgellès i Granell va ser un dels compositors que van fer ressorgir la música d’arrel espanyola i catalana durant el segle XIX. L’absolutisme monàrquic de Ferran VII va censurar la música de corrents romàntics i liberals que es movia a Europa. Aquesta gran incomunicació va fer que l’arribada dels nous corrents romàntics s’endarrerís, tenint durant molts anys com a base l’estil italià proper al Classicisme. Després de la mort del monarca van arribar al poder els liberals i també la difusió de la música romàntica europea.

Urgellès va ser un compositor prolífic. Es dedica a fer composicions per encàrrec i les publica a través de la seva pròpia editorial, Apolo. Principalment compon ballables de moda, com els valsos, xotis, espanyoles o americanes, tant per a orquestrina com per a banda. Durant la temporada d’hivern de l’any 1891, ja en la seva darrera etapa, la societat La Nova Cuyna va preparar la sarsuela L’Andreuet de Montanyans i li van demanar a Urgellès que la dirigís. La seva posada en escena va tenir un gran èxit.

Urgellès va treballar a diferents centres com al Col·legi Samà a la primavera de 1890, i a les petites escolanies dels Escolapis i de la Casa d’Empara. És considerable doncs la seva producció musical de temàtica religiosa. L’any 1893 compon la Missa Pastoril, molt celebrada per la seva qualitat (les misses pastorils són composicions de l’ordinari de la missa, inspirades en temes populars).

Entre les obres que hem pogut recuperar del mestre Urgellès tenim simfonies per a orquestra, obres de teatre-musical, ballables (més de 600, de diferents estils), misses, cants a la Verge, goigs, versets, marxes profanes i religioses i peces religioses per a piano.

Antoni Urgellès i Granell un músic del segle XIX [Enregistrament sonor] : – Barcelona : Albert Moraleda, DL 1998 – 1 disc sonor (CD) (65 min) Intèrprets: Cor de Cambra Isquione ; Orquestra de Cambra del Garraf, direcció: Joan Lluis Moraleda. Catàleg Biblioteca Víctor Balaguer.

 

Partitures

La Missa Pastoril (1893)
Edició dels alumnes d’Història de la música de l’ECMM Vilanova i la Geltrú Curs 2021-2022
Verset per a flautes i baix. 
Edició dels alumnes d’Història de la música de l’ECMM Vilanova i la Geltrú Curs 2021-2022

 

Enllaços d’interès

 

Informació i recerca realitzada a càrrec d’ANA MARTÍNEZ, ANAÏS CASALS, CAMILA CUADRAS, SALVADOR LÓPEZ, SAVITA ELENA, SERENA PAGANO, SISCU VALLS i XAIME REIGOSA, de l’aula d’història de la música de l’ECMM Vilanova i la Geltrú. Edició i supervisió a càrrec d’Eloi Fuguet.

Agrair a la Paquita Roig i a en Xavier Orriols el seu paper en la recuperació de l’arxiu Urgellès, i la seva col·laboració en aquest projecte de recerca i divulgació musical i social permetent-nos l’accés a part de l’obra d’Urgellès i als coneixements que ens han transmès sobre el personatge i el seu entorn, que ens ha ajudat a entendre una mica millors les raons que han portat a Antoni Urgellès a ser considerat un il·lustre de Vilanova i la Geltrú.