Aquesta exposició ofereix una visió detallada de la vida i obra de Ponsa i Bassas, que va ser deixebla de grans mestres com Isaac Albéniz i Arthur Rubinstein. Una bona ocasió per redescobrir-la.
Des d'avui el centre acull una exposició - elaborada l'any 2025 per l'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya - dedicada a la figura de Maria Lluïsa Ponsa i Bassas, una figura clau en la història musical i social catalana amb motiu dels 150 anys del seu naixement.
Aquesta exposició ofereix una visió detallada de la vida i obra de Ponsa i Bassas, que va ser deixebla de grans mestres com Isaac Albéniz i Arthur Rubinstein. Des de molt jove, el seu talent fou reconegut: als deu anys va anar a París, becada per l'Ajuntament de Barcelona, per estudiar al Conservatori amb Antoine-François Marmontel. Durant la seva estada de set anys a la capital francesa, no només va obtenir premis del Conservatori, sinó també el Gran Diploma d'Honor al Concurs de l'Institut Musical de París. Marmontel, en una carta dirigida a Felip Pedrell, ja la qualificava de "gran artista".
Més enllà de la seva carrera com a intèrpret, que inclou concerts reeixits als teatres Principal, Romea i Líric de Barcelona, l'exposició destaca el seu vessant pedagògic i social. Tot i que es va casar el 1898 i les expectatives socials desitjaven que les dones no treballessin, Maria Lluïsa Ponsa i Bassas va continuar dedicada a la música. Va fundar l'Institut Musical de Barcelona, on impartia classes de música de forma benèfica per a nens i nenes que no podien pagar-les. Carme Karr, a la necrològica que li va dedicar el 1919, la va qualificar de feminista. A més, va ser compositora, utilitzant el pseudònim M. L. D'Orsay, i en el moment de la seva mort estava a punt d'editar la seva Suite española para piano.
.PNG "Exposició temporal")