Imatge: Sebastià Serra
Les primeres idees que em venen al cap a l’hora de presentar el centre d’interès d’aquest curs són melodies, textures, patrons d’acompanyament d’obres instrumentals o vocals de la música occidental. Aquesta primera inclinació respon a la idea del mar com a tema o font d’inspiració de l’art. En definitiva, si enlloc de preguntar-me per la música ho fes per la pintura, la primera imatge seria una marina o una tempesta de Turner.
El mar, però, és present a la música de moltes altres formes, o no és cert que hi ha mar a les baralles de taberna entre pirates, o als balls de festa major a la plaça de la Vila? Si, hi ha mar a terra ferma.
El mar és un àmbit geogràfic i humà; de pobles i civilitzacions, de comerç, art i relacions. Filòsofs i poetes de la Grècia clàssica són referents al nostre art i d’ells prenem tant les notes musicals com els cants de sirena.
Mar endins s’escolten les cançons que acompanyen les dures labors dels pescadors, i també les que els donen repòs. A terra ferma el Ball de la Barca de Vilassar, o el Ball de Pescadors de la Cercavila de l’Imaginari de Vilanova, celebren per festa major la tradició marítima del poble.
Tradicions que esdevenen estil de vida, tant de pescadors com dels joves surfistes que, als cinquanta, fan surf a les costes de Califòrnia al ritme de The Beach Boys.
I mar que esdevé el personatge a qui s’adreça el poeta i el cantant… “Ondas do mar de Vigo”, si heu vist el meu estimat, digueu-me si vindrà aviat…
Cançons i més cançons, i cançons que anomenem àries ambientades al mar, com les històries de Tristany i Isolda, L’holandès errant, que Richard Wagner va planificar tot viatjant en vaixell de Riga a Londres, Els pescadors de perles de Georges Bizet, l’Obertura El Corsari d’Hector Berlioz, i també Mar i Cel d’ Albert Guinovart.
Sembla que la música s’apropa al mar amb la paraula però a la música instrumental la seva influència és encara més intensa: inspirant el seu so, el seu ritme, esdevenint model d’imitació…
Músiques d’aigua dolça – El Moldava de Bedrich Smetana, el Tàmesi de la Música aquàtica de Georg Friedrich Händel, les ràpides aigües on neda la truita pescada al lied de Franz Schubert o l’Aquari de Camille Saint-Saëns. I músiques de la mar salada, amb un bon grapat d’obres simfòniques inspirades en el mar (1), com La mer de Claude Debussy, famosa pel cant de les sirenes (2).
És el setè art, el cinema, un oceà de relacions música i mar. Bandes sonores de pel·lícules com Titànic, La tempesta perfecta, o El piano on vivim el desembarcament a una platja verge d’un piano, o els Pirates del Carib omplen la nostra memòria. I dins el cinema, el d’animació suposa un graó més en la relació de música, imatge i mar: dels primers experiments de Disney als anys trenta amb curtmetratges com L’illa del jazz fins a La sireneta o Buscant Nemo.
A la música moderna i al folk hi ha exemples impossibles d’enumerar sense arriscar-nos a ser injustos, però és fàcil pensar en Un pont de mar blava de Lluís Llach, o Mirando al mar de Jorge Sepúlveda.
Havent fet aquest recorregut no podem ajornar més l’homenatge a la que es l’obra més directament vinculada al mar, a la ciutat de Vilanova i a la seva vida musical: Vistes al mar, el cèlebre quartet de corda del mestre vilanoví Eduard Toldrà.
I d’un músic vilanoví a un il·lustrador, en Sebastià Serra, que ha dissenyat la imatge del centre d’interès que ens acompanyarà durant tot el curs i que estem orgullosos de presentar-vos.
Gràcies per la vostra assistència, bon concert i bon curs 2015 – 2016.
Professor d’Història de la Música de l’ECMM Vilanova i la Geltrú
-
Four Sea Interludes de Peter Grimes, Benjamin Britten, A Sea Symphony, Ralph Vaughan Williams, The Sea, Frank Bridge, o Sea Pictures de Sir Edwar Elgar serien alguns exemples d’obres que, a més, van ser escrites o finalitzades en entorns amb una presència del mar tant intensa com el Canal de la Mànega.
-
Debussy incorpora la veu humana com a instrument a l’orquestra fent cantar vocalitzacions sense text.