Compositor i mestre vilanoví

Pianista precoç format inicialment a Vilanova i la Geltrú, seguí els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, on va rebre lliçons de professors com el seu cosí Francesc Montserrat Ayarbe, que li ensenyà harmonia, composició i instrumentació, i del prestigiós pianista Carles Gumersind Vidiella. Amb vint-i-dos anys actuava de pianista a l’orquestra La Villanovesa, d’Emili Guasch, per la qual va compondre algunes ballables. Gran intèrpret de música de cambra, creà el Trio Montserrat juntament amb el violoncel·lista Enric Pascual i el violinista Josep Rovira Bernat, amb qui realitzà més de 260 concerts. Participà activament en l’organització, a Vilanova, de concerts amb figures de renom internacional, com ara el de l’Orquestra Pau Casals i l’Orquestra Municipal de Barcelona, sota la direcció d’Eduard Toldrà. Però sobretot és remarcable la seva iniciativa en la divulgació i formació musical dels vilanovins. Mestre d’innumerables músics creà l’Escola Municipal de Música, a finals de 1936, al Castell de la Geltrú.

Resum de la biografia extreta de ecmmvilanova.cat

De l’època daurada dels indianos al feixisme de Franco

Ja entrat el segle XX, la ciutat continua creixent. Es va començar a urbanitzar la platja de Vilanova amb la construcció de les urbanitzacions de Ribes Roges (1910) i de Sant Cristòfol (1920). Espanya no entra a la Primera Guerra Mundial, però se’n beneficia enormement, ja que en parar-se la indústria a Europa, moltes empreses s’hi traslladen. Per exemple, indústries com la del tèxtil o el ciment, entre altres, obren fàbriques aquí, com per exemple la Pirelli i la Griffi, empreses de cablejat i de ciment respectivament. Amb la guerra també arriben molts refugiats, molts d’ells jueus. En aquest moment trobem l’eclosió del modernisme, l’anarquisme i el catalanisme. Amb la dictadura de Primo de Rivera, el catalanisme i les entitats culturals són perseguides, i fins i tot es prohibeixen els ateneus, on Francesc Montserrat havia començat a estudiar música. El 14 d’abril 1931 es proclama la república, i és un moment d’èxtasi social, però poc després arriba la Guerra Civil, i amb ella puja al poder el feixisme de Franco. Totes les lluites socials del moment queden relegades a res. La Segona Guerra Mundial no té una gran afectació a la societat de l’època, ja que Espanya no n’era partícip. Montserrat viu amb greus represàlies els primers anys de la dictadura franquista pels seus ideals, com també ho van patir la majoria activistes del moment.

La solemnitat dels romàntics

Com a promotor musical, va aconseguir fer sonar música a totes les activitats i esdeveniments vilanovins i de part de la comarca. Classificaríem la seva música principalment en dos estils: la música religiosa i la profana o popular. Dins de la música religiosa, i analitzant algunes de les seves obres com per exemple Glòria al Sol o Divendres Sant (marxa fúnebre), apreciem un claríssim caràcter solemne. Tots dues obres (també en la seva Marxa per processó), són escrites per a banda, de manera que es poguessin anar tocant en les processons de Setmana Santa o en altres celebracions. En el cas particular de Glòria al Sol cal destacar la riquesa harmònica. Per posar un exemple, a la partitura del piano es poden apreciar una sèrie d’arpegis desplegats molt bonics i després acords a les dues mans.

Per altra banda, tenim un repertori variat d’obres profanes i populars destinades a diverses funcions,  com en el cas del Mach-Kak, per piano, flauta, dos violins, baix i fagot, o en les seves operetes i sarsueles, per formacions orquestrals diverses, com Por los aires o La alegría que pasa.

Desafortunadament no tenim cap gravació del mestre, però conservem les seves partitures manuscrites, donades pels seus hereus al nostre centre, escola que ell va ajudar a crear, per ser interpretades i analitzades pels seus alumnes i professors. Us adjuntem una simulació midi d’una de les seves obres de referència, la marxa fúnebre (i que es va interpretar el dia del seu enterrament) Divendres Sant.