Biografia
![]() |
Compositor, director i violinista vilanoví |
Va començar els estudis amb el seu pare i el 1906 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va estudiar amb L. Millet i A. Nicolau. El 1912 va fundar el Quartet Renaixement amb qui va realitzar concerts arreu d’Europa. De llavors i fins al 1934 va actuar en sessions diàries a la Granja Royal, alhora que col·laborava amb l’Orquestra Pau Casals i l’Orfeó Català. Va dirigir l’Orquestra d’Estudis Simfònics (1924-1935), l’Orquestra Sinfónica de Madrid (1933), la banda de les Milícies Antifeixistes, i el 1944 va crear i dirigir l’Orquestra Municipal de Barcelona, en més de 700 actuacions. L’any 1923 fou nomenat professor de violí a l’Escola Municipal de Música i el 1945 catedràtic de direcció d’orquestra al Conservatori Municipal. Des del 1921 va decidir dedicar-se de ple a la creació amb la composició d’obres com Vistes al mar (1921), la sardana per a orquestra Empúries (1926), l’òpera còmica El giravolt de maig (1928) i el cicle per a veu i piano La rosa als llavis (1936). El 1961 va estrenar en concert l’Atlántida de Falla. Biografia extreta del portal patrimonimusical.cat |
Context històric i social
Memòria visual
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Com és la seva música?
Catalanor i senzillesa |
|
La música d’Eduard Toldrà està marcada per la senzillesa, la brillantor en l’orquestració, la inspiració melòdica i l’hàbil ús del color, tot seguint grans referents seus com per exemple Debussy o l’escola francesa que tant admirava com a intèrpret. La seva música tenia una important petjada romàntica que buscava un gran protagonisme melòdic que connectes amb el públic a través de l’emoció i el caràcter sentimental de la melodia. Toldrà fou un músic que amb la seva música s’involucrà intensament en la catalanor i la realitat social i cultural del país. El compositor vilanoví va formar part de la Renaixença, moviment cultural i social català que també va caracteritzar la seva música. La seva determinació en l’ús de la llengua catalana en les seves obres, a més de les seves nombroses sardanes així ho corroboren. En moltes obres, Toldrà utilitza textos de grans autors literaris catalans per escriure les seves obres, com per exemple Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Sagarra o Joan Maragall. Una de les seves obres més escoltades, especialment al seu poble natal, són les Danses de Vilanova, originalment pensada per ser tocada amb el seu Quartet Renaixement, però que també va transcriure per a orquestra de corda i per a cobla, formació musical per la qual Eduard Toldrà escriví moltes composicions com ara la popular sardana “Sol Ixent”. Així doncs, Toldrà fou un músic molt influït per la música de la seva època i pels seus referents, però també per la realitat social i cultural que li va tocar viure. |
Partitures
![]() |
Vistes al mar, versió orquestral |
![]() |
Canticel |
Enllaços d’interès
![]() |
eduardtoldrasoler.info |
![]() |
interpretscatalanshistorics.com |
![]() |
historiadelasinfonia.es |
Informació i recerca realitzada a càrrec dels alumnes de l’aula d’història de la música de l’ECMM Vilanova i la Geltrú: CARLES AROLA, CLARA COSCULLUELA, DANIA PERERA, DAVID LÓPEZ, ENYA TUDÓ, GALA ZHEN GIL, GEORGINA VIDAL i PAU ESPINOSA. Professor: Eloi Fuguet.
Agraïments especials a l’Associació Musical Eduard Toldrà i a la Marijó Riba per la seva col·laboració i cessió del material.